dissabte, 23 d’octubre de 2010

Inici de temporada amb derrota: Cerdanyola 3 - Girona 7

“El hábito no hace al monje”...ja se sap des de fa temps que anar ben equipat per fer una tasca no es suficient per triomfar, per sí que és necessari. En aquest primer partit de lliga el Cerdanyola ha començat, sense cap mena de dubte, més ben guarnit que mai, però això no ha estat suficient per plantar cara al jove equip de veterans del Girona. El Cerdanyola presentava una alineació més nombrosa que mai amb Óscar, Joan, Juan Carlos, Pepe, Toni, Jordi, Tito i Kike, i amb les absències del segon entrenador Tamburini, d'Eze i “Huracán” Huarte, aquest últim lesionat, però de festa en el concert de “Love of Lesbian” (de moment se'l perdona...).

El partit va començar amb un prudent joc per part dels dos equips, però amb un fet que va marcar la tònica i la fluïdesa del joc vallesà, els jugadors gironins van realitzar una pressió a l’home des del primer moment. Aquest fet va provocar molt poc perill per part de l’atac cerdanyolenc, que malgrat tot va aguantar amb certa comoditat l’atac del Girona quan aquest es realitzava amb el Cerdanyola ben plantat a darrera. L’evolució del partit va canviar en el moment que el Cerdanyola, per pèrdues de pilota, provocava perillosos contracops del gironins, que amb molt encert no van desaprofitar i es van avançar amb un clar 0-3, que van acabar de rematar materialitzant el penalty assenyalat per acumulació de faltes. Amb aquest resultat de 0-4 va finalitzar el primer temps, caracteritzat per la poca arribada dels de Cerdanyola, amb l’excepció d’algun remat al pal.

Jordi Pi

Jordi Pi, entrenador del Cerdanyola, va donar instruccions durant el descans per tal d’assegurar les posicions defensives i fer front als contracops, així com mantenir la possessió de la pilota durant els atacs, sense oblidar la necessitat de rematar a porta amb més intenció. Sense dubte la falta de gol, que ja s’arrastra des de la temporada passada és la gran assignatura pendent del quartet de davanters de Cerdanyola, Kike, Jordi, Tito Gol i Toni Pi, aquest últim fitxatge estrella de la temporada que malgrat intentar-ho va faltar convenciment i ambició.


Joan Carné

La segona part del partit després de les paraules de l’entrenador va tenir un altre aire. El Cerdanyola amb molta més intenció va atacar amb una circulació de pilota més ràpida i amb més vocació ofensiva, el que va provocar que en Joan Carné amb dos xuts poses el marcador 2-4. Posteriorment el Girona, aprofitant una badada defensiva va fer pujar el 2-5 al marcador, que va ser immediatament contrarestat per un gol de Kike (no estic segur). Amb el marcador 3-5, va arribar el punt crític del partit al assenyalar-se un penalty a favor del Cerdanyola, que Toni Pi, amb intenció però sense encert va fallar. La jugada posterior va acabar amb gol del Girona, deixant el marcador en 3-6, traient-se de sobre la forta pressió del Cerdanyola. A partir d’aquest moment el Cerdanyola es va llençar de forma més oberta a l’atac, deixant desamparat al porter Óscar, que va acabant encaixant el definitiu 3-7, un resultat clar i just.

La lectura positiva és el parcial de 3-3 de la segona part, que mostra el camí a seguir per se més competitius. L’altre missatge important és la necessitat de gol de l’equip, des d’aquí s’anima sobretot als membres de la davantera a guanyar confiança amb el remat a porta. Destacar també la bona presencia física de l’equip, menció especial per Kike, que presentava una aspecte similar al de la temporada 89-90. Igualment animar a Juan Carlos a que iniciï una dieta proteica i surti a correr un parell de dies a la setmana per baixar una mica de pes, i pugui aflorar la seva classe com a jugador. Destacar la millora del Tito a l’hora de fer el quadre, després de la gran insistència del Jordi Pi.

La jornada va acabar a “Chez Conchi”, a casa de la nostra “pubilla”, degustant l’extraordinari entrepà de truita i el selecte ambient del local, amb el més florit de cada casa.


Ànim que ¡¡no estamos tan mal!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada