Partit jugat dijous passat contra el C.P Vilafranca, amb victòria mínima de l'equip local davant d'un rival on no val a badar.
CERDANYOLA CH: Albert, Chus, Joan, Toni (2), Quim (2) (cinc inicial), Kike, Pepe i Tito
Primera part amb equilibri de forces per part d'ambdós equips. El Cerdanyola amb una defensa individual no deixava espais al Vilafranca que intentava arribar sense èxit a la porteria de l'Albert. L'equip local arribava amb perill a la porteria del Pep Vinyals, però així i tot tan sols vàrem poder aconseguir un gol mitjançant una remada a boca de canó d'en Quim després d'una badada de la defensa rival. A destacar en aquesta primera meitat tres penals assenyalats, un a favor local llençat de forma excel·lent per en Kike però que el pal no va deixar entrar, i dos més a favor del Vilafranca però ben aturades pel nostre porter.
En la segona meitat semblava aparèixer el mateix guió. Un altre gol d'en Quim després de recollir una bola morta a l'àrea del Vilafranca en els primers minuts de la represa deixava un tranquil·litzador 2 a 0. Però poc va durar l'avantatge quan en un contracop i amb una arrastrada d'un defensa vilafranquí, feia obrir el marcador 2 a 1per l'equip de l'Alt Penedès. El ritme del partit en aquests instants es va tornar frenètic, i el Cerdanyola amb més jugadors a la banqueta ho va saber aprofitar. En Toni en una bona internada des de la banda, tot fent una bona arrastrada de cullera, posava el 3 a 1 demostrant la seva qualitat. Quasi bé en la jugada posterior un altre cop en Toni tornava a marcar el 4 a 1 que semblava ja deixar sentenciat el partit. A falta però de dotze minuts per finalitzar el partit, el Vilafranca no va abaixar els braços, cosa que sí va fer l'equip local perdent la intensitat defensiva que fins aleshores havia portat. En els vuits minuts següents el Vilafranca amb poc esforç va aconseguir dos gols, quasi de rebot, per deixar un resultat de 4 a 3 a falta de quatre minuts pel final.
El Cerdanyola es va limitar a mantindre la possessió de la bola, no permetent cap atac vilafranquí, per així aconseguir deixar els tres punts a Can Xarau.
Com sempre, i amb la bona sintonia amb els companys del Vilafanca, vem sopar plegats al Club de Tenis.