dissabte, 27 d’abril del 2013

CERDANYOLA CH 2 - CE NOIA 1

Bon partit disputat ahir dijous a la boina de Can Xarau. Victòria en els últims segons davant  un Noia molt solvent, que no va perdre la cara al partit en cap moment. Un Albert descomunal va ser la peça clau per aconseguir tres punts importants, aturant dues faltes directes i un penal.

CERDANYOLA C.H.: Albert, Pepe, Joan (1), Quim, Kike (cinc inicial), Joan Carles (1), Toni i Jc Pérez.

C.E. NOIA: Moreno, Carafí, Queralt, Arnan (1), Rodrigo (cinc inicial), Gallart.

Gols: 0-1 Arnan, 1-1 Joan Carles (mitja part), 2-1 Joan

Comença el partit amb domini inicial del Noia, davant un Cerdanyola conservador. Encara que l′equip de Sant Sadurní venia amb un sol canvi, van saber adaministrar bé les forces en tot moment. Amb un equip local tancat a darrera, el Noia movia bé la bola per intentar batre a un Albert molt segur com sempre. Per contra l′equip degà intentava sorprendre amb ràpids contracops però el porter roig i negre Moreno va estar molt atent en tot moment. Cap el minut 10 de partit en una contra ben trenada entre Queralt i Rodrigo, l′Albert atura la bola en primera instància però el rebot es aprofitat per Arnan per marcar el 0-1 de xut ras. Donat el joc desenvolupat per l′equip de l′Ateneu el resultat era just, ja que ells havíen creat més perill fins aquell moment. El Cerdanyola va començar a moure la banqueta donant entrada en Toni i Joan Carles, i posteriorment en Joan Carles Pérez. El joc de l′equip va millorar, disposant de més possessió de bola i arribant amb perill a la porteria rival. Així en una jugada de la davantera local un defensa del Noia desvia la bola amb el peu assenyalant l'àrbitre el corresponent penal. En Joan Carles amb gran encert posa l′empat 1-1 en el marcador. Encara disposaria el Noia d′un penal a favor en aquesta primera part, però l′Albert molt segur no va donar cap opció. Amb aquest resultat d′empat arribem a la mitja part. 

En la segona va haver-hi més equilibri de forces amb alternatives en una i altre porteria. El Cerdanyola va disposar de clares oportunitats per part d′en Toni i en Quim però la falta d′encert i un Moreno inspirat no van permetre fer el segon. El Noia fidel al seu estil seguia creant perill però es van topar amb la millor versió del porter cerdanyolenc. Després d′una clara falta d′en Toni sobre Marc Rodrigo, l′àrbitre expulsa el jugador local amb targeta blava deixant l′equip amb inferioritat numèrica durant dos minuts. La falta directa es aturada un cop més per l′Albert. L′equip jugant amb tres va defensar bé i el Noia no ho va saber aprofiar. Donada la intensitat en el joc l'equip local es va carregar ràpid de faltes, cometen la desena. De nou una falta directe pel Noia, on Queralt intenta de sorprendre a l'Albert sense aconseguir l'objectiu. Quan ja semblava que el resultat no es mouria, el Cerdanyola va pressionar al Noia i va aconseguir robar la bola. El posterior contracop comporta un xut d'un davanter local un pel desviat. El rebot de la bola a la paret es aprofitat per en Joan per rematar de cullera al primer toc 2-1 a falta de deu segons pel final. El Noia va protestar molt la jugada a l'àrbitre, ja que havíen demanat temps mort trenta segons abans del gol però l'àrbitre no ho va apreciar.

Final afortunat pels nostres interessos, amb un Albert MVP del partit. El Noia d'haver aprofitat les seves ocasions podria haver-se endut la victòria però no va estar així. Ara ens toca jornada de descans fins el 10 de Maig on juguem contra el CP Vilafranca.

Varem sopar plegats al Club de tennis gaudint d'un bon sopar i bona companyia.

divendres, 19 d’abril del 2013

C.P. CONGRÉS 4 - CERDANYOLA C.H. 4


Davant un C.P. Congrés molt més jove i sempre lluitador, varem aconseguir un bon empat en un partit amb forces alternances. Ells van posar molta empenta i nosaltres potser una mica més d’hoquei, però tots dos equips van poder endur-se el partit. A destacar en el Cerdanyola un gran Toni i una vegada més un Albert també en estat de gràcia.

C.P. CONGRÉS: Palomo,Serigó, Espinosa, Amorós, Cacho, Rubio,Calle,Ariño,Montardit i Camon.

CERDANYOLA C.H. Albert, Pepe, Joan (1), Toni (2), Quim (cinc inicial), Joan Carles (1) i Kike.

Gols: 1-0, 1-1 Joan Carles, 1-2 Toni (mitja part), 2-2, 3-2, 3-3 Joan, 3-4 Toni, 4-4.

L’equip barceloní com es habitual es presentava amb vuit jugadors de pista i dos porters. Per contra nosaltres jugàvem amb sis jugadors, però quasi amb cinc ja que en Kike estava minvat físicament. Així i tot la seva presència com sempre va ajudar molt a l’equip. El començament del partit va ser de clar domini del Cerdanyola. Ben tancat a darrera, va tenir clars contracops per obrir el marcador. Tant en Toni com en Quim no van saber definir davant del porter del Congrés. L’equip local defensava en individual sense fer una gran pressió, i en atac intentaven crear perill de xut llunyà. Com sempre passa, si tu no defineixes ho farà el contrari. Pràcticament en la primera arribada del Congrés a la porteria, un xut des de mitja pista es desviat per un davanter local fent pujar el 1-0. El Cerdanyola va tenir una clara oportunitat per a fer l’empat en un penal assenyalat per l’àrbitre. En Quim va ser l’encarregat de llençar-lo però el porter va aturar bé l’escomesa. Cap el minut 10 l’equip vallesà va donar entrada al Joan Carles, fent jugar en Toni en la línia defensiva. Ràpidament vindria l’empat del Cerdanyola. En una ràpida contra d’en Quim i en Joan Carles, aquest últim defineix de remat ras posant l’empat en el marcador 1-1. Mentre el Cerdanyola es sentia còmode damunt la pista, el Congrés ho intentava però sense crear el perill necessari davant un segur Albert. Així en una nova jugada dels vallesans, en Toni el millor jugador de l’equip, defineix de xut de cullera a l’escaire donant el primer avantatge en el marcador 1-2. El Congrés va continuar lluitant i seguia provant sort amb xuts de lluny i jugades de contracop. A més com a bons coneixedors de la pista aprofitaven tots els rebots mirant de sorprendre  a l’Albert. Amb aquest mínim avantatge arribem al final de la primera part.

En la segona va haver moltes alternatives en una i altre porteria. Seria però el Congrés qui s’avançaria per dues vegades en el marcador. La primera en jugada de contracop posant l’empat 2-2 i la segona de xut ras que sorprèn al nostre porter, potser en la única errada de la seva gran actuació. Així el Congrés es posava per davant 3-2 i li donava la volta al marcador. El Cerdanyola sense perdre la cara al partit en cap moment, va continuar posant setge a la porteria del segon porter del Congrés. Cap a la meitat d’aquesta segona part, un xut llunyà d’en Joan es desviat per algun defensa barceloní posant de nou l’empat 3-3. Ben tancats a darrera intentàvem de sorprende al Congrés i de nou ens tornàvem a posar per davant. En una passada d’en Joan cap en Toni, aquest penetra per la banda i de fort xut de pala marca el 3-4 que ens tornava a donar avantatge. Realment havíem aconseguit el més difícil que era donar-li la volta al marcador. A falta de vuits minuts pel final el Congrés va començar a posar setge en busca de l’empat. Finalment en una jugada de fortuna marcaven el gol de l’empat 4-4, en un rebot que dona darrera la paret de la porteria. Cap dels dos equips es conformava amb aquest empat i les accions es van succeir en una i altre porteria. El Congrés pressionava per tota la pista i el Cerdanyola intentava de crear perill jugant la bola en tot moment. Al final del partit el protagonista seria el nostre porter Albert en aturar un penal i una falta directe. En el primer cas un contracop de dos contra un del Congrés, provoca un clar penal d’en Joan sobre el davanter barceloní. L’Albert amb una parada espectacular allunya la bola que surt fora de la pista. A falta de deu segons pel final l’àrbitre ens pita la desena falta. Ja amb el temps pràcticament exhaurit l’Albert torna a aturar l’acció del jugador local, deixant un empat que possiblement no va satisfer les expectatives de tots dos equips.

Finalment com va anar el partit, resultat just que de ben segur no deixa satisfet ni a uns ni als altres.
Per finalitzar bon tercer temps, amb un gran sopar i bon fair play de tots dos equips.

Agraïr com sempre, però aquesta vegada més (després d’aterrar pràcticament de la Xina) el nostre estimat Jordi Pi, entrenador (amb ell li agrada més dir canviador), company, amic que ens va fer companyia i l’equip ho va notar. Gràcies Jordi!!

 

 

divendres, 12 d’abril del 2013

CERDANYOLA CH 2 - MOLLET HC 6


Nit molt agradable per la pràctica de l’hoquei ahir dijous on ens visitava el Mollet “B” que venia amb les baixes sensibles d’en Miqui Roura i d’en Ramon Peralta. No obstant això, l’equip molletenc va deixar constància de la seva qualitat aprofitant la desconnexió durant cinc minuts de l’equip local. Ahir una altre vegada tornàvem a jugar amb un sol canvi de banqueta i trobem molt a faltar els nostres jugadors lesionats.

CERDANYOLA CH: Eze, Pepe, Joan (1), Joan Carles, Quim (1) (cinc inicial), Toni.

MOLLET HC “B”: Delmo,Vila,Tibau,Raigoso (3), Busquets (2) (cinc inicial), Écija (1), Tomei.

Gols: 0-1 Busquets, 1-1 Joan, 1-2 Raigoso, 2-2 Quim (mitja part), 2-3 Raigoso, 2-4 Raigoso, 2-5 Écija, 2-6 Busquets.
 

El partit va reflectir en els primers vint-i-cinc minuts un equilibri de forces per part dels dos equips. El Mollet, com sempre, va sortir concentrat des del primer minut tot creant perill amb un gran Raigoso i un Pepe Busquets molt actiu. Per contra el Cerdanyola defensava amb ordre e intentava generar perill a traves de ràpids contracops. En els primers cinc minuts de partit arribaria el primer gol del Mollet 0-1, després d’un contracop d’en Raigoso i una bona definició d’en Pepe Busquets. El Cerdanyola però no va trigar gaire en fer l’empat. Havien passat potser quatre minuts quan en una contra de tres contra dos, en Quim i en Joan es van anar passant la bola i un cop arriben a l’àrea d’en Delmo, en Joan remata de cullera a l’escaire posant el 1-1. Poc ens va durar l’empat, ja que una bola perduda en sortir de la nostre àrea es aprofitada per en Raigoso que es planta davant l’Eze i de xut creuat per sota marca el 1 a 2. El Cerdanyola va donar entrada en Toni i l’equip va començar a arribar amb més perill a la porteria d’en Delmo. No trigaria en arribar l’empat 2-2 després d’una jugada que inicia en Quim per la banda. La seva centrada es tocada potser per algun defensa del Mollet i la bola entra per sota lentament posant les taules en el marcador. Després d’un domini inicial del Mollet, era ara l’equip degà qui dominava damunt la pista. Fins i tot en una arrastrada d’en Joan Carles que toca el pal, podia haver estat una clara oportunitat d’avançar-nos en el marcador. Arribem al final del primer temps amb un resultat just vist l’hoquei d’un i altre equip.

Comença la segona part amb el mateix equilibri de forces en una i altre porteria. Els minuts anaven passant i tots dos equips buscaven trencar l’empat. El Mollet pressionant la sortida de bola local per aconseguir sortir al contracop, i el Cerdanyola creant perill a la porteria del Mollet on un segur Delmo no va permetre rebre cap gol més. A vegades hi ha situacions psicològiques que marquen un partit i ahir potser es va produir. Davant d’una pèrdua de bola dels defenses del Mollet, en Quim es planta tot sol davant d’en Delmo on el dribla en primera instància però el porter atura la bola finalment. De poder marcar per posar un 3 a 2 a favor, en la següent jugada arriba el 2 a 3.  Un defectuós refús de la defensa local es aprofitat per en Pepe Busquets que deixa en safata una bola a mitja alçada que en Rai, efectiu com sempre, marca al fons de la xarxa. Un gol psicològic que va enfonsar a l’equip local, ja que pràcticament en les dues jugades següents va baixar la guàrdia i va permetre a l’equip contrari marcar dos gols quasi consecutius. Per falta de tensió defensiva per part de tothom, el Mollet marcava el 2-4 mitjançant Raigoso i després en una nova contra David Écija rematava davant d’un Eze sense cap opció el 2 a 5. El partit ja havia quedat sentenciat després de cinc minuts de desconnexió del Cerdanyola. Al final jugant més amb el cor que amb el cap vàrem cometre la desena falta, on un incombustible Pepe Busquets marca el 2-6 amb una gran definició. El resultat final potser no reflexa el partit que durant 35 o 40 minuts havíem vist. En els minuts final vam disposar d’algunes ocasions per poder marcar però els ànims ja no es van permetre foradar la porteria rival.

Hem de reconèixer que el Mollet es just vencedor, ja que va aprofitar molt bé les seves oportunitats i amb un Raigoso amb estat de gràcia va dictar sentència. Ara a seguir endavant i esperar el partit de dijous que ve davant el Congrés a Barcelona.

Finalment vam sopar plegats al Tennis Cerdanyola amb un excel·lent ambient de tots dos equips i celebrant amb bon cava l’aniversari d’en Joan.

dilluns, 8 d’abril del 2013

FC.BARCELONA 5 - CERDANYOLA CH 1


Partit jugat divendres al Palau Blaugrana davant l’actual líder de la lliga de Veterans i candidat de nou a guanyar la present edició. Molta qualitat i veterania damunt la pista amb jugadors referents com Josep Enric Torner i Quim Pauls que segueixen demostrant un excel·lent nivell un cop superada la franja dels 50. En Gaby Cairo també continua demostrant la seva innegable qualitat tot marcant un hat-trick, amb un primer gol de traca i mocador. El Barça va imposar el seu ritme durant tot el partit, i encara que varem donar la cara, no van haver-hi opcions de treure un resultat més positiu.



F.C. BARCELONA: Tino,J.E.Torner (1),Lluís Segarra, Rovira (1), Cairo (3) (cinc inicial), Plaza i Xavi Segarra.

CERDANYOLA C.H.: Albert, Toni, Joan, Quim (1), Kike (cinc inicial), Joan Carles.

Gols: 1-0 Torner, 2-0 Cairo, 3-0 Cairo (mitja part), 4-0 Rovira, 4-1 Quim, 5-1 Cairo

Arribàvem al Palau amb tan sols un canvi de banqueta, així que érem conscient de que havíem de guardar bé les forces. El Barça fidel al seu estil, imposava un bon ritme de joc movent la bola amb rapidesa per intentar finalitzar les jugades al segon pal. Quan es portaven disputats tres minuts de joc el partit va quedar interromput quasi bé durant més de deu minuts. El motiu era que dos jugadors del Cerdanyola portaven tacs negres i deixaven malmès el parquet del Palau. Aprofitant aquesta crònica demanem a tots els equips que hagin d’anar al Palau que no portin tacs negres, ja que taca el parquet de la pista cosa que posaria en risc poder jugar al Palau. Aquesta aturada no va beneficiar gens els nostres interessos ja que en la represa s’avançava l’equip local 1-0. En una jugada de fortuna una bola centrada per en Torner dins l’àrea toca el patí d’en Joan i el rebot de la bola acaba en el fons de la xarxa. Al cap de dos minuts un contracop blaugrana dirigit per en Cairo posava de forma magistral el 2-0. El davanter blaugrana en un contra un davant del defensa rival, realitza una mitja volta arrastrant de cullera a la mateixa escaire. Gran gol que va sorprendre a l’Albert i fins i tot al mateix Cairo.Amb poc més de cinc minuts el Barça agafava una còmode avantatge, quan nosaltres encara no havíem aconseguit posar en dificultats al porter blaugrana Tino. L’equip vallesà va intentar estirar les línies i va disposar de bones oportunitats per part d’en Quim i d’en Joan Carles. L’equip blaugrana defensa molt ordenat cosa que ajuda molt al seu porter, un dels millors d’aquesta lliga. Per contra l’Albert va tenir molta més feina, però a cada partit que juga segueix demostrant la seva qualitat sota els pals. Cap el tram final de la primera part arribaria el 3-0 obre d’en Cairo. En una jugada de combinació de l’equip blaugrana, el davanter argentí queda tot sol davant l’Albert definint de xut de cullera. El nostre porter atura la bola en primera instància però acaba entrant mansament a la porteria. Amb aquesta resultat arribem al final de la primera part.

La segona part va ser un pel més distreta ja que van haver-hi més contracops en una i altre porteria. El Barça continuava amb la seva dinàmica, reforçada amb els continus canvis de la banqueta. El Cerdanyola ben tancat a darrera, no aprofitava els contracops de que va disposar per poder obrir el marcador. De nou però tornava a marcar el Barça. Una nova jugada de triangulació, provocava una passada des de la banda i en Rovira tot sol marcava el 4-0. Ja ens començava a passar factura l’esforç físic realitzat fins aleshores. Així i tot després d’una genial jugada d’en Quim, dribla a tres jugadors blaugranes, marcant el 4-1 de xut a l’escaire sense cap opció per en Tino.Durant molts minuts van haver-hi oportunitats en una i altre porteria, però tots dos porters es van mostrar molts segurs. De fet l’últim gol blaugrana vindria precedit per un penal assenyalat més que dubtós. En Toni aconsegueix treure la bola al davanter blaugrana dins l’àrea, però l’àrbitre considera que la infracció es penal. L’especialista blaugrana en Gaby Cairo marca de xut suau el 5-1 sorprenent al porter vallesà.
Còmode victòria pel Barça de principi a fi, on en tot moment va gaudir d’un marcador favorable. Està clar que nosaltres no varem fer un bon partit, ja que ens va faltar més agressivitat defensiva i encert de cara a porta. De tota manera hem demostrat esperit competitiu davant del millor equip de veterans.
Aquesta vegada sí que vam sopar plegats a Casa Ferreiro. Per part blaugrana, Tino, Gaby, Lluís i Miguel i per part vallesana Albert, Kike, Joan i en Jordi Pi. Bon sopar i bon ambient. Finalment enviar molts ànims als nostres jugadors lesionats en Chus i Jordi, especialment a aquest últim operat el mateix divendres d’un tendó de la mà dreta.
Ara a pensar ja en el proper partit davant d’un altre gran equip com es el Mollet “B”.