C.P. CONGRÉS 4 - CERDANYOLA C.H. 4

Davant un C.P. Congrés molt més jove i sempre lluitador, varem aconseguir un bon empat en un partit amb forces alternances. Ells van posar molta empenta i nosaltres potser una mica més d’hoquei, però tots dos equips van poder endur-se el partit. A destacar en el Cerdanyola un gran Toni i una vegada més un Albert també en estat de gràcia.

C.P. CONGRÉS: Palomo,Serigó, Espinosa, Amorós, Cacho, Rubio,Calle,Ariño,Montardit i Camon.

CERDANYOLA C.H. Albert, Pepe, Joan (1), Toni (2), Quim (cinc inicial), Joan Carles (1) i Kike.

Gols: 1-0, 1-1 Joan Carles, 1-2 Toni (mitja part), 2-2, 3-2, 3-3 Joan, 3-4 Toni, 4-4.

L’equip barceloní com es habitual es presentava amb vuit jugadors de pista i dos porters. Per contra nosaltres jugàvem amb sis jugadors, però quasi amb cinc ja que en Kike estava minvat físicament. Així i tot la seva presència com sempre va ajudar molt a l’equip. El començament del partit va ser de clar domini del Cerdanyola. Ben tancat a darrera, va tenir clars contracops per obrir el marcador. Tant en Toni com en Quim no van saber definir davant del porter del Congrés. L’equip local defensava en individual sense fer una gran pressió, i en atac intentaven crear perill de xut llunyà. Com sempre passa, si tu no defineixes ho farà el contrari. Pràcticament en la primera arribada del Congrés a la porteria, un xut des de mitja pista es desviat per un davanter local fent pujar el 1-0. El Cerdanyola va tenir una clara oportunitat per a fer l’empat en un penal assenyalat per l’àrbitre. En Quim va ser l’encarregat de llençar-lo però el porter va aturar bé l’escomesa. Cap el minut 10 l’equip vallesà va donar entrada al Joan Carles, fent jugar en Toni en la línia defensiva. Ràpidament vindria l’empat del Cerdanyola. En una ràpida contra d’en Quim i en Joan Carles, aquest últim defineix de remat ras posant l’empat en el marcador 1-1. Mentre el Cerdanyola es sentia còmode damunt la pista, el Congrés ho intentava però sense crear el perill necessari davant un segur Albert. Així en una nova jugada dels vallesans, en Toni el millor jugador de l’equip, defineix de xut de cullera a l’escaire donant el primer avantatge en el marcador 1-2. El Congrés va continuar lluitant i seguia provant sort amb xuts de lluny i jugades de contracop. A més com a bons coneixedors de la pista aprofitaven tots els rebots mirant de sorprendre  a l’Albert. Amb aquest mínim avantatge arribem al final de la primera part.

En la segona va haver moltes alternatives en una i altre porteria. Seria però el Congrés qui s’avançaria per dues vegades en el marcador. La primera en jugada de contracop posant l’empat 2-2 i la segona de xut ras que sorprèn al nostre porter, potser en la única errada de la seva gran actuació. Així el Congrés es posava per davant 3-2 i li donava la volta al marcador. El Cerdanyola sense perdre la cara al partit en cap moment, va continuar posant setge a la porteria del segon porter del Congrés. Cap a la meitat d’aquesta segona part, un xut llunyà d’en Joan es desviat per algun defensa barceloní posant de nou l’empat 3-3. Ben tancats a darrera intentàvem de sorprende al Congrés i de nou ens tornàvem a posar per davant. En una passada d’en Joan cap en Toni, aquest penetra per la banda i de fort xut de pala marca el 3-4 que ens tornava a donar avantatge. Realment havíem aconseguit el més difícil que era donar-li la volta al marcador. A falta de vuits minuts pel final el Congrés va començar a posar setge en busca de l’empat. Finalment en una jugada de fortuna marcaven el gol de l’empat 4-4, en un rebot que dona darrera la paret de la porteria. Cap dels dos equips es conformava amb aquest empat i les accions es van succeir en una i altre porteria. El Congrés pressionava per tota la pista i el Cerdanyola intentava de crear perill jugant la bola en tot moment. Al final del partit el protagonista seria el nostre porter Albert en aturar un penal i una falta directe. En el primer cas un contracop de dos contra un del Congrés, provoca un clar penal d’en Joan sobre el davanter barceloní. L’Albert amb una parada espectacular allunya la bola que surt fora de la pista. A falta de deu segons pel final l’àrbitre ens pita la desena falta. Ja amb el temps pràcticament exhaurit l’Albert torna a aturar l’acció del jugador local, deixant un empat que possiblement no va satisfer les expectatives de tots dos equips.

Finalment com va anar el partit, resultat just que de ben segur no deixa satisfet ni a uns ni als altres.

Per finalitzar bon tercer temps, amb un gran sopar i bon fair play de tots dos equips.

Agraïr com sempre, però aquesta vegada més (després d’aterrar pràcticament de la Xina) el nostre estimat Jordi Pi, entrenador (amb ell li agrada més dir canviador), company, amic que ens va fer companyia i l’equip ho va notar. Gràcies Jordi!!