divendres, 12 d’abril de 2013

CERDANYOLA CH 2 - MOLLET HC 6


Nit molt agradable per la pràctica de l’hoquei ahir dijous on ens visitava el Mollet “B” que venia amb les baixes sensibles d’en Miqui Roura i d’en Ramon Peralta. No obstant això, l’equip molletenc va deixar constància de la seva qualitat aprofitant la desconnexió durant cinc minuts de l’equip local. Ahir una altre vegada tornàvem a jugar amb un sol canvi de banqueta i trobem molt a faltar els nostres jugadors lesionats.

CERDANYOLA CH: Eze, Pepe, Joan (1), Joan Carles, Quim (1) (cinc inicial), Toni.

MOLLET HC “B”: Delmo,Vila,Tibau,Raigoso (3), Busquets (2) (cinc inicial), Écija (1), Tomei.

Gols: 0-1 Busquets, 1-1 Joan, 1-2 Raigoso, 2-2 Quim (mitja part), 2-3 Raigoso, 2-4 Raigoso, 2-5 Écija, 2-6 Busquets.
 

El partit va reflectir en els primers vint-i-cinc minuts un equilibri de forces per part dels dos equips. El Mollet, com sempre, va sortir concentrat des del primer minut tot creant perill amb un gran Raigoso i un Pepe Busquets molt actiu. Per contra el Cerdanyola defensava amb ordre e intentava generar perill a traves de ràpids contracops. En els primers cinc minuts de partit arribaria el primer gol del Mollet 0-1, després d’un contracop d’en Raigoso i una bona definició d’en Pepe Busquets. El Cerdanyola però no va trigar gaire en fer l’empat. Havien passat potser quatre minuts quan en una contra de tres contra dos, en Quim i en Joan es van anar passant la bola i un cop arriben a l’àrea d’en Delmo, en Joan remata de cullera a l’escaire posant el 1-1. Poc ens va durar l’empat, ja que una bola perduda en sortir de la nostre àrea es aprofitada per en Raigoso que es planta davant l’Eze i de xut creuat per sota marca el 1 a 2. El Cerdanyola va donar entrada en Toni i l’equip va començar a arribar amb més perill a la porteria d’en Delmo. No trigaria en arribar l’empat 2-2 després d’una jugada que inicia en Quim per la banda. La seva centrada es tocada potser per algun defensa del Mollet i la bola entra per sota lentament posant les taules en el marcador. Després d’un domini inicial del Mollet, era ara l’equip degà qui dominava damunt la pista. Fins i tot en una arrastrada d’en Joan Carles que toca el pal, podia haver estat una clara oportunitat d’avançar-nos en el marcador. Arribem al final del primer temps amb un resultat just vist l’hoquei d’un i altre equip.

Comença la segona part amb el mateix equilibri de forces en una i altre porteria. Els minuts anaven passant i tots dos equips buscaven trencar l’empat. El Mollet pressionant la sortida de bola local per aconseguir sortir al contracop, i el Cerdanyola creant perill a la porteria del Mollet on un segur Delmo no va permetre rebre cap gol més. A vegades hi ha situacions psicològiques que marquen un partit i ahir potser es va produir. Davant d’una pèrdua de bola dels defenses del Mollet, en Quim es planta tot sol davant d’en Delmo on el dribla en primera instància però el porter atura la bola finalment. De poder marcar per posar un 3 a 2 a favor, en la següent jugada arriba el 2 a 3.  Un defectuós refús de la defensa local es aprofitat per en Pepe Busquets que deixa en safata una bola a mitja alçada que en Rai, efectiu com sempre, marca al fons de la xarxa. Un gol psicològic que va enfonsar a l’equip local, ja que pràcticament en les dues jugades següents va baixar la guàrdia i va permetre a l’equip contrari marcar dos gols quasi consecutius. Per falta de tensió defensiva per part de tothom, el Mollet marcava el 2-4 mitjançant Raigoso i després en una nova contra David Écija rematava davant d’un Eze sense cap opció el 2 a 5. El partit ja havia quedat sentenciat després de cinc minuts de desconnexió del Cerdanyola. Al final jugant més amb el cor que amb el cap vàrem cometre la desena falta, on un incombustible Pepe Busquets marca el 2-6 amb una gran definició. El resultat final potser no reflexa el partit que durant 35 o 40 minuts havíem vist. En els minuts final vam disposar d’algunes ocasions per poder marcar però els ànims ja no es van permetre foradar la porteria rival.

Hem de reconèixer que el Mollet es just vencedor, ja que va aprofitar molt bé les seves oportunitats i amb un Raigoso amb estat de gràcia va dictar sentència. Ara a seguir endavant i esperar el partit de dijous que ve davant el Congrés a Barcelona.

Finalment vam sopar plegats al Tennis Cerdanyola amb un excel·lent ambient de tots dos equips i celebrant amb bon cava l’aniversari d’en Joan.

2 comentaris:

  1. Gran crònica Joan!!!!
    Llàstima perdrem aquest partit, però fer d’entrenador té de vegades aquestes servituds.
    Ens veurem aviat i continua fent aquestes excel•lents cròniques que als cronistes “ganduls” ens donen tota una lliçó.
    Una abraçada!!!
    Miqui Roura.

    ResponElimina
  2. Gràcies Miqui!!! Amb la teva presència segur que haguéssim tingut molta més feina, però els teus companys van saber estar a l' alçada!! Molta sort en la teva nova etapa d' entrenador amb l'Horta! Una abraçada!!

    ResponElimina