Bon empat aconseguit ahir davant un competitiu equip com es el C.E. Noia. L’equilibri va ser la característica principal, juntament amb dos grans porters que van realitzar excel·lents actuacions per a cada equip.
CERDANYOLA: Albert, Joan, Chus (1), Toni i Quim (cinc inicial), Jorge, Hernán, Tito.
Sens cap mena de dubte es va jugar un bon partit d’hoquei en una nit força freda a Cerdanyola. La tònica del partit des d’un bon inici va ser la igualtat a tots nivells, encara que l’equip de Sant Sadurní va tenir més possessió de bola en la primera meitat. La bona actuació dels dos porters feia estèril poder obrir aviat el marcador i mentre corria el cronòmetre s’anaven succeint diferents contracops en una i altre porteria. Donat el ritme intens damunt la pista, tots dos equips van començar a moure les banquetes, encara que l’equip rival tan sols venia amb un canvi. Precisament el canvi del Noia, l’incombustible Jordi Gallart, va ser qui aprofitant un rebot aconsegueix rematar (com només ell sap fer-ho) per aconseguir avançar al seu equip 0 a 1.
Ja en la segona meitat el Cerdanyola va assetjar amb més perill la porteria del porter roig i negre en busca de l’empat. Per contra el Noia anava fent, amb possessions llargues i creant perill amb ràpids contracops. L’equip local va anar estirant més les seves línies, mentre que el Noia s’anava replegant conscient del perill verdiblanc. Seguíem sent persistents de cara a gol però el porter del Noia continuava deixant a cero la seva porteria. Fins i tot vam tenir la possibilitat de l’empat en una jugada de penal, que en Quim no va poder marcar. Per contra el Noia disposava d’una falta directa, en arribar el Cerdanyola a la desena falta d’equip però un encertat Albert ho va impedir. Quan ja quedaven deu minuts per finalitzar el partit, va arribar el gol del Cerdanyola en un contracop on després d’aturar el porter del Noia per dues vegades, a la tercera en Chus remata al fons de la xarxa posant l’empat 1 a 1. En aquests moments tots dos equips van tenir opcions de marcar, fins i tot el Noia disposar d’una altre falta directa, però en Marc Rodrigo no va encertar davant l’Albert. Nosaltres també vem poder guanyar, però de nou en Quim no va aprofitar la falta directa, en arribar l'equip d'Anoia a les deu faltes. Final molt obert i disputat, amb discrepàncies arbitrals per part dels dos equips, però en definitiva resultat just que deixa satisfet a tothom.
Per finalitzar varem anar tots junts a sopar al club de Tenis, com a mostra del bon ambient que sempre hi ha entre aquests dos clubs. Com a deferència cap en Jordi Gallart, un autèntic veterà d’aquesta lliga i amb el permís del C.E Noia he posat una foto d’aquell mític equip del Noia on vaig poder gaudir tantes vegades de l’emoció d’aquest esport. Avui en dia es una llàstima que no hi hagi l’ambient d’aquelles èpoques, amb pavellons plens de gom a gom, amb un públic entregat i amb excel·lents jugadors que destacàvem més per la tècnica que no per la força. I love this game!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada