Partit disputat al pavelló de les Llars Mundet contra el líder actual de la lliga de Veterans. Encara que el resultat final es força clar, el Barça no va tenir un partit plàcid i va haver de lluitar fins al final per aconseguir la victòria
FC BARCELONA: Tino, Plaza, Lluís Segarra (3), Gaby (1), Toni (1) (cinc inicial), Xavi Segarra (1)
CERDANYOLA CH: Albert, Chus, Joan, Kike (1), Quim (cinc inicial), Toni, Pepe i Jordi
Sabíem de la dificultat de poder treure algun resultat positiu perquè el Barça combina veterania, qualitat i precisió com ningú, tot i jugar ahir amb un sol recanvi. No hi ha cap mena d’excusa per la derrota, però aquesta pista de parquet fosca no es el millor escenari per jugar contra el Barça a banda de la discutida actuació arbitral per part d’ambdós equips.
Comença la primera part amb un equip local defensant individual però deixant espais i amb un Cerdanyola que intentava crear perill a la porteria d’un segur Tino. Nosaltres vam fer una defensa rombe – quadre per posar dificultats al joc ràpid del Barça. Després dels primers deu minuts de joc i mentre l’equip blaugrana triangulava la bola, un remat d’en Lluís Segarra des de la part lateral sorprèn al nostre porter Albert amb l’1 a 0 en el marcador. Pràcticament i sense temps de reacció un nou contracop d’en Lluís Segarra posava el 2 a 0 després d’un fort xut de cullera sense opcions pel nostre porter. Donat el ritme intens del partit vàrem fer canvis per donar descans a jugadors de pista. Així l’entrada d’en Toni i en Pepe va ajudar a mantindre un bon ritme de joc, cosa que obligava als locals a estar amb la màxima atenció. Encara que no van haver-hi més gols en aquesta primera part, si que van haver clares oportunitats desaprofitades pels dos equips. En un contracop on en Toni marxava tot sol cap a porteria, dos jugadors blaugranes li van fer falta i segons criteri de l’àrbitre va xiular falta directa (molt protestada pel Barça, en especial per en Gaby). Així i tot en Toni la va desaprofitar, on sens dubte va ser lo ocasió més clara per obrir el marcador. Per la banda verd-i-blanca també vam patir dues faltes directes, però un encertat Albert va aturar els remats d’en Gaby. S’arriba al final dels primers vint-i-cinc minuts amb l’avantatge per l’equip blaugrana.
En la segona meitat un Cerdanyola lluitador va continuant posant setge a la porteria blaugrana, mentre que el Barça utilitzava el comodí i gran recanvi Xavi Segarra per oxigenar el seu equip davant d’un Cerdanyola que no baixava els braços. Després d’una possible falta no assenyalada contra el Toni, arriba un contracop del Barça mitjançant un xut d’en Plaza i on el Lluís Segarra aprofita el rebot per posar el 3 a 0 i completar el seu hat-trick particular. Si alguna cosa sabem fer bé es no donar el partit per perdut. I dit i fet, en un contracop d’en Kike i en un xut des de la banda posa la bola en la mateixa escaire per deixar un marcador de 3 a 1. Aquest gol va esperonar al Cerdanyola i el partit va guanyar en intensitat, cosa que no interessava al Barça amb menys efectius. En aquell moment el partit va embogir en contracops en una i altre porteria i en una clara oportunitat d’en Pepe la bola va anar al pal d’en Tino possiblement en els millors moments de l’equip vallesà. Però com sempre passa si no aprofites el moment en que tens al rival una mica despistat, al final la bèstia desperta. Quan més intensitat estàvem aportant en el nostre joc i jugàvem tutejant al Barça, en una nova contra en Xavi Segarra va pujar el 4 a 1 en un bon remat a porteria. Potser va ser un gol psicològic que ens va ensorrar després de tindre tant a prop el 3 a 2 que no va arribar. Podríem dir que el partit es va acabar aquí. Cap al final del parit arriben dos gols més per l’equip local. El cinquè marcat per en Gaby arriba precedit d’una falta clara quan en Plaza s’emporta la bola amb el cos i l’àrbitre comenta que no ho ha vist. Davant de la indignació rival arriba el sisè i definitiu gol marcat per en Toni Rovira, amb un Cerdanyola que va rebre massa càstig en el resultat final.
L’àrbitre “de la Vega” no va estar a l’alçada del partit. Es va deixar intimidar de forma clara i no va aplicar criteris coherents (massa despistat), a banda que no es mou gaire. Curiosament ens va xiular tres faltes directes i un penal, després d’assenyalar 15 faltes al Cerdanyola per només 7 al Barça.
Per sopar ben anar a la famosa Esquinica, però malauradament no varem sopar tots plegats en la mateixa taula. Esperem fer-ho en la propera ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada