En una nit molt i molt freda ens desplacem cap a Blanes per jugar contra F.C Cuatro Vientos. El primer contratemps m’arriba a quarts de nou quan tinc que recollir al gran Toni i em comenta deu minuts abans: “em fas una perduda i baixo que avui fa molt fred”. Quan arribo a casa seva, li faig la trucada perduda però quina es la meva sorpresa a l’escoltar: “el móvil al que llama está apagado o fuera de cobertura en estos momentos”. Bé com que anàvem amb temps suficient, vaig pensar que per si sol ja baixaria si veia que no el trucava. Passada quasi mitja hora, després de fer 11 trucades perdudes i 1 missatge al mòbil, decideixo investigar en quin pis viu ja que normalment sempre el recullo al carrer. La majoria de les bústies estan sense nom, però crec recordar el nom de la seva companya i bingo es el 1º-8ª. Truco i li faig un retret per no dir-li alguna cosa més grossa...., així que baixa com una exhalació i ara sí fem camí cap a la comarca de la Selva.
Com que ja anem justos de temps, arriba el segon contratemps: anem per l’AP7 o per l’autopista del Maresme. Em deixo guiar pels seus bons consells, com a fill adoptiu de Blanes, i anem per l’autopista del Maresme. Som els últims d’arribar, i entrem en el vestidor quan falten un parell de minuts per començar al partit. Ens canviem ràpidament i anem directes a la pista, que per un dia sembla més el pavelló de gel que una pista d’hoquei.
El partit te poca història, ja que encara que no va haver-hi un clar dominador, sí que el Blanes va ser molt més efectiu de cara a porta, tot i la gran actuació del nostre porter Òscar. En una primera part igualada, un contracop i un clar penal van fer pujar en el marcador un 2-0 marcant ja una primera diferència. En la segona part tot continua igual, encara que intentem posar més el cor que el cap, però topem amb un gran Quico a la porteria contraria. De nou l’equip rival torna a avançar-se en el marcador fins aconseguir un 4-0 quasi insalvable. En un últim esforç una bona recuperació i posterior contracop d’en Jorge va pujar el 4-1, amb una tímida reacció de l’equip verdiblanc. Però va ser un petit miratge, ja que en els instants finals del partit el Blanes aconseguir dos gols més, l’últim d’ells amb una excel·lent definició d’en Joan Ayats.
A destacar per damunt de tot, l’àrbitre del partit Alfons Mestres. La seva actuació en deixa un segell de qualitat, experiència, deixar jugar, comunicatiu i professional. Quasi no cal ni apuntar faltes d’equip. Alfons un gran arbitratge!!!
Ja en un ambient més relaxat tots junts degustem un bon entrepà mentre petem la xerrada. Cap a quarts d’una posem punt i final a la nostre visita a Blanes, així que ens acomiadem pel partit de tornada a Can Xarau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada