Últim partit de la
temporada davant del H.C. Montbui. Gran partit en majúscules de tots dos
equips, amb bon joc, gols i emoció. L’equilibri de forces va ser el factor
dominant però l’empenta del Cerdanyola va deixar els punts a Can Xarau. Excel·lent
nota final per a l’equip local, quedant com a equip menys golejat del Campionat
i amb un MVP clar com es l’Albert Bel. Des d’aquí reconèixer la qualitat del
nostre porter, demostrant que estar entre els millor de la LCV.
CERDANYOLA CH:
Albert, Jc. Pérez (2), Chus, David (1), Kike (cinc inicial), Joan (1), Ignasi
(1)
HC MONTBUI: Mir,
Cervera (1), Parera, Povill (1), Torra (1) (cinc inicial), Bars (1)
Gols: 1-0 Jc.
Pérez, 1-1 Cervera, 2-1 David, 2-2 Bars (mitja part), 3-2 Joan, 3-3 Povill, 4-3
Ignasi, 4-4 Torra, 5-4 Jc. Pérez
Arribava el Montbui
amb un sol canvi a la banqueta, cosa que no li feia variar el seu estil de joc en
individual. Per contra el Cerdanyola defensava en zona, començant amb un quadre
tancat i acabant amb un rombe molt més obert. El partit començava amb
alternances a les dues porteries i sense gaire perill inicial. El Montbui ben
dirigit per en Moi Cervera, provava sort des de la llarga distància per
intentar d’obrir la defensa zonal. Per l’altre banda els vallesans intentaven de
combinar en atac davant la pressió defensiva de l’equip de l’Anoia. En el minut
4 s’avançarien els locals 1-0 mitjançant Joan Carles Pérez. Tot sortint de
darrera la porteria d’en Mir aixeca i pica la bola, fent arribar la mateixa al
fons de la xarxa. El Cerdanyola agafava el primer avantatge en el marcador amb
pocs minuts disputats. El Montbui jugava en estàtic procurant de foradar la
porteria contraria. Val a dir que van disposar de bones ocasions però un gran
Albert no va donar opcions. A més el Cerdanyola va disposar de ràpides contres,
donat que el Montbui jugava en atac molt avançat. Cap el minut 10 de partit
arribaria l’empat 1-1. Un clar penal a l’àrea de l’Albert es assenyalat per l’àrbitre
Jose Carlos Alonso. En Moi Cervera es l’encarregat de transformar-lo, sense cap
opció per l’Albert. Destacar la lesió a l’abductor d’en Chus Huarte, que ja no
tornaria a jugar la resta de partit. El Cerdanyola realitza els primers canvis donant
entrada a l’Ignasi i en Joan. Li va anar bé l’entrada d’aire fresc al
Cerdanyola, ja que va començar a arribar amb més perill a la porteria d’en
Josep Mir. El partit destacava per la seva intensitat i es veien bones ocasions
a les dues porteries. Arribat el minut 21 de partit una gran jugada individual
de l’Ignasi, driblant dos jugadors contraris dins l’àrea, provoca que un d’ells
faci un clar penal. En David es l’encarregat d’executar-lo però en Mir atura
molt bé la bola. En el rebot posterior el porter del Montbui llença la bola fins
a mitja pista. L’Ignasi recull la bola i realitza una passada cap en David, que
tot sol davant del porter marca driblant per sota el 2-1. Poc duraria aquesta
avantatge ja que passat dos minuts arribaria de nou l’empat. Una contra del
Montbui amb una gran jugada d’en Cervera arriba fins l’àrea de l’Albert. La
primera rematada es aturada per l’Albert, però el rebot posterior l’aprofita en
David Bars per fer el 2-2. Fins aleshores resultat just i partit equilibrat
tant en el resultat com en el joc. Amb aquest resultat arribem al final de la
primera part.
La tònica a la
segona va ser molt semblant. Un Cerdanyola que sempre s’avançava en el marcador
i un Montbui que empatava ràpidament per no perdre la cara al partit. En els
primers deu minuts de la represa les ocasions s’anaven succeint a les dues
porteries sense encert de cara a gol. El Cerdanyola sòlid en defensa s’anava
acumulant de faltes davant de l’empenta de la davantera del Montbui. Cap a l’equador
d’aquesta segona part s’avançaria de nou el Cerdanyola. Una bona jugada entre
el Jc. Pérez i en Joan, aprofitant un bloqueig al contrari, deixa tot sol aquest
últim definint de xut ras el 3-2. El partit estava tant elèctric que en la
jugada posterior tornava a empatar el Montbui. De nou una gran jugada d’en
Cervera emportant-se tota la defensa vallesana, deixa una safata perquè en
Carles Povill remati a plaer el 3-3. El Cerdanyola no aprofitava per marcar
distàncies,però un Montbui amb ofici no li permetia. El temps de partit s’anava
consumint, però una altre vegada l’equip local es tornava a avançar. Una jugada
absurda provoca una clara falta directa. En Carles Povill sense intenció de fer
la falta trava amb l’stick pel mig de les cames en David, quan aquest encarava la
porteria. L’àrbitre amb molt bon criteri va assenyalar la falta directa,
perdonant-li però la targeta blava. L’Ignasi va ser l’encarregat de llençar la
falta posant el 4-3 en el marcador. Al igual que el gol anterior el Montbui
tornava a empatar en la jugada posterior. El mateix protagonista, en Moi
Cervera, realitza una excel·lent jugada que Jofre Torra remata a plaer posant
el 4-4 a falta de pocs minuts pel final. Possiblement el resultat era del tot
just, donat el joc desenvolupat pels dos equips. Però val a dir que el
Cerdanyola no va renunciar mai a la victòria i a falta de 2 minuts en Joan
Carles Pérez marcava el definitiu 5-4, després d’un bon control dins l’àrea tot
rematant amb un xut ras. El Montbui ho va intentar fins el final, però el
Cerdanyola va estar molt atent per no deixar escapar els tres punts de casa.
Victòria per la
mínima contra un gran equip que va donar la cara i va merèixer molt més. Gran
partit de tot l’equip afegint una nova victòria a una gran temporada. Hem
gaudit moltíssim en una gran lliga cada vegada més competida i difícil. L’any
vinent hi tornarem a ser-hi, esperant poder pujar algun esglaó més. Agrair i
fer una menció especial pel nostre canviador en Jordi Pi, que encara que no
juga, gaudeix quasi o més que nosaltres. Gràcies míster, per ser-hi sempre i
generar un esperit competitiu en el grup. Records per en Toni que ahir no va
poder ser amb un nosaltres per un petit accident de trànsit que l’ha deixat amb
un collaret. Ànims Kràpula!! També no vull oblidar als companys que han
participat aquesta temporada com en Pepe, Jordi, Eze, el seleccionador estatal
en Quim Pauls, o d’altres que per lesió no han pogut ser-hi com en Joan Carles
Aguilera. Companys enhorabona a tots!!
El tercer temps amb
els companys del Montbui va ser com de costum al Tenis Cerdanyola. El Jofre,
simpàtic com sempre, va demostrar lo poc que li agrada el quadre defensiu,
decantant-se més per el joc individual. Deu ser per això que li agrada tant la
bicicleta...jajaja. Una abraçada Jofre. Molt bon ambient com sempre, desitjant
retrobar-nos plegats l’any vinent en la millor lliga veterana que hi ha. Com
diu el lema del Veterans de Calafell, VETERANS SOM TOTS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada