dimarts, 29 de març de 2011

C.P. VOLTREGÀ 5 - CERDANYOLA C.H. 5

Visita al pavelló de Masies de Voltregà davant d’un bon rival amb ofici, com sempre.
El primer contratemps però va ser la absència injustificada de l’àrbitre del partit, fet que demostra que alguna cosa està passant amb l’estament arbitral de veterans de la Federació . Ningú va aparèixer ni es va dignar a trucar per donar alguna explicació. Sort del fair play dels dos equips perquè varem decidir jugar i deixar la responsabilitat de l’arbitratge al Jordi Pi (el nostre principal supporter), cosa que va complir amb escreix.
En una primera part on va dominar més el joc del Cerdanyola, va ser l’equip d’Osona qui s’avançava en el marcador 1-0 amb un contracop precís d’en Xevi Sala . L’equip verdiblanc va mantenir la serenor suficient i en dos contracops letals, un d’en Pepe i l’altre del Jorge a l’escaire, donaven la volta al marcador 1-2. En aquests minuts de domini rival, el Cerdanyola va disposar de molt clares ocasions per incrementar el marcador, però el porter rival en unes ocasions i la falta d’encert en unes altres no ho van permetre. Ja cap a finals de la primera part vindria el 1-3 en un ràpid contracop ben definit pel nostre davanter Tito, però quasi en el xiulet final l’incisiu Xevi Sala rematava a boca de gol el 2-3 amb que arribàvem a la mitja part.
Comença la segona part amb un Voltregà més ambiciós, ja que incorpora en el seu quintet a Joan Ferran absent en la primera. Davant d’una indefinició de la defensa del Cerdanyola, l’equip local aprofita per realitzar un contracop i posar l’empat 3-3 en els primers minuts inicials. Aquest gol no trastoca el plantejament de l’equip del Vallès, i en la següent jugada Chus Huarte culmina una gran jugada per avançar de nou el nostre equip per 3-4. Continuem tenint bons contracops, a la vegada que continuem perdonant a la porteria contraria. El partit entra en una dinàmica de poc control, i els contracops es van succeint en una i altre porteria. El Cerdanyola obtindria el premi del gol en un contracop portat per en Joan que deixa la bola morta dins l’àrea perquè el nostre capi Kike Roig remati sense oposició fent pujar el 3-5.
Encara restaven 14 minuts de joc, quan el Voltregà sortia a pressionar per aconseguir reduir distàncies. El tàndem Joan Ferran i Xevi Sala posaven pressió a la defensa verdiblanca, però el nostre porter Eze (amb una gran actuació) s’encarrega de desviar tot el perill. Al final però la insistència va tenir premi i a 8 minuts del final posaven un emocionant 4-5 en el marcador.
Durant uns minuts varem haver d’aturar el joc, ja que en una jugada fortuïta un defensa dels de Sant Hipòlit es va obrir la cella. Un cop recuperada la calma després de l’ensurt (quatre punts a la cella) el partit va continuar. L’equip local seguia pressionant en busca de l’empat i el Cerdanyola mantenia la possessió de la bola sense problemes, tot desaprofitant alguna que altre ocasió de gol per certificar la victòria. Però a falta d’un minut i mig, en Pere Sala posava el definitiu 5-5 en el marcador. El minut final va ser de bojos, ja que els dos equips no es conformaven amb l’empat i la última ocasió la va tenir el nostre davanter Jorge però li va faltar encert.
Per finalitzar vam sopar plegats a Sant Hipòlit i vem certificar que a la plana es menja excel·lent, amb un tiberi de qualitat i amb uns postres exquisits.


1 comentari:

  1. Si ademés del "Trofeig Pichichi" i "Trofeig Tamburini" tinguessim el "Menú Estrella de la Lliga de Veterans" jo no tindria cap mena de dubte que el Flam de mató de les Masies de Voltregà sería el postre guanyador...deliciós!!!

    ResponElimina