Primer
partit a casa davant d’un Barcino B que estrenava categoria en el grup A.
Resultava tota una incògnita saber quin tipus de rival en podríem trobar i la
veritat es que van donar una bona impressió. Nosaltres amb poc rodatge i amb
falta de competició, érem conscients de que hauríem d’utilitzar la veterania
vers la joventut per aconseguir els tres punts.
Equilibri
de forces durant tot el partit, amb un destacat Joan Carles Aguilera (MVP) que
tornava a l’equip després d’un any en blanc, aconseguint els 3 gols pel seu
equip.
CERDANYOLA
CH: Albert, Txus, Joan, David, Aguilera (3) (cinc inicial), Jc. Pérez i Toni.
BARCINO
B: Carlos Arroyo, Albert Puncernau, Sergio Puncernau, Welsch, Guillermo Labori.
(lamenten no disposar de tots els noms dels jugadors, ja que no ens van donar
la còpia de l’acte)
Gols:
0-1 Barcino B, 1-1 Aguilera (mitja part), 2-1 Aguilera, 3-1 Aguilera, 3-2 A. Puncernau
Primer
temps igualat tant en ocasions com en el marcador. L’equip barceloní començava
amb una defensa individual no pressionant, mentre que l’equip vallesà ho feia
amb la seva zona habitual. En els primers compassos de partits respecte de tots
dos equips i destacat nivell a les dues porteries. El Cerdanyola un pel espès al
principi va anar de menys a més, aprofitant ràpids contracops per part d’en
David Novell. El Barcino també s’apropava amb perill a la porteria d’un segur
Albert. Així en un jugada aïllada arribaria el primer gol rival. Els jugadors
del Barcino intentaven de xuts llunyans obrir la defensa del Cerdanyola. En un
xut ras d’un defensa rival, la bola es aturada pel porter local però aquesta
acaba entrant mansament. Era el minut 10 de partit quan el Barcino s’avançava
en el marcador 0-1. Davant d’aquest mínim avantatge el Cerdanyola demana temps
mort i aprofita per fer els primers canvis a la banqueta. L’equip vallesà
incrementa la pressió davant de la porteria rival, tenint bones ocasions entre
la que destaca un xut al pal d’en David. El porter barceloní mantenia un nivell
excel·lent i no donava opcions d’empat pels locals. En el minut 24 i després d’una
jugada de la davantera vallesana, la bola arriba al Joan Carles Aguilera que d’arrastrada
magistral aconsegueix l’empat 1-1. Sense temps per a més arriba l’equador del
partit amb tot per decidir a la segona part.
En
el segon temps la dinàmica de joc era molt semblant a la primera. Així i tot el
Cerdanyola va demostrar la seva experiència en la categoria i ben aviat es
posaria per davant del marcador. En un penal assenyalat per l’àrbitre després d’un
peus clars dins l’àrea, de nou Joan Carles aconsegueix batre al segon porter
del Barcino. Amb aquest 2-1 en el marcador el Cerdanyola va seguir assetjant la
porteria rival, encara que el Barcino seguia lluitant per aconseguir l’empat.
Els locals tenien bones oportunitats d’incrementar el marcador però faltava
encert, mentre que el Barcino topava amb un Albert molt fiable com sempre. Un
xut de l’Albert Puncernau va impactar en la cama d’en Joan que va haver de
demanar el canvi. Curiosament en la jugada posterior una internada per la banda
dreta d’en Joan Carles fa pujar el 3-1 en el tanteig. De nou amb una arrastrada
de pala aconsegueix sorprendre al porter del Barcino. Faltaven 15 minuts per
acabar el partit i res estava sentenciat. La joventut del Barcino va quedar
palesa en la lluita fins els segons finals. A falta de cinc minuts arriba el
3-2 per mitja d’en A. Puncernau. En una contra de la davantera barcelonina i
després de varies rematades aconseguirien marcar apropant-se en el marcador.
Val a dir que en els minuts finals van haver-hi ocasions en una i altre
porteria, però el Cerdanyola va mantenir la possessió en l’últim minut
aconseguint la primera victòria del campionat.
Pilotada de l'A. Puncernau |
El
tercer temps va ser al Bar Hockey on pràcticament hi havia la integritat dels
jugadors del Barcino B. Molt bon rotllo i germanor amb els nous companys.
Destacar com a anècdota que en Carlos Arroyo, fill d’en Marino Arroyo, juga en
aquest Barcino B. Jo vaig compartir vestuari amb el seu pare al primer equip
del Cerdanyola, ja fa 26 anys. Ara ho faig tenint en Carlos d’adversari.
Companys ens retrobem al partit de tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada